EL mitjà és el missatge, Marshall McLuhan dixit
El mitjà és el missatge? o El missatge fa al mitjà?
Avui, son els continguts els que fabriquen o construeixen els mitjans en la seva carrera per aconseguir el canal que els permeti ocupar espais de mercat.
Posem alguns exemples:
• Els continguts econòmics: La necessitat de dispossar de dades economiques i, borsaries, en temps real, per alimententar el funcionament dels mercats financers (per cert: l'únic que és veritablement global) van estimular la creació de canals telemàtics als 80, dels quals l'agència Reuter's és l'exemple més paradigmàtic, juntament amb Blooemberg, etc.
• La pornografia, que és un negoci multimilionari, és el contingut que més va fomentar el desenvolupament de sistemes de compressió i bancs d'imatges a Internet (molt abans que Corbis) i no només això, també ho va fer més tard amb el vídeo. Sense anar més lluny, els grans avenços, des dels webcam en "temps real" , el plug-ins, fins a les imatges interactives, han estat tots productes massius de la indústria del sexe que després van trobar aplicacions més "acceptables".
Li hauriem de donar les gràcies al porno web.
I a mi em miraven malament als 90, quan insistia a la meva empresa que havíem d'estar atents al que ens oferien les Webs XXX i aprendre; tecnològicament, és clar.
De MackLuhan a Pirandello :
Mitjans a la cerca del missatge: A l’altre banda ens trobem aquesta contradicció, que es manifesta actualment amb l' implantació de la TDT, especialment la local.
Contradicció inherent a una tecnologia que neix desfasada.
A l’era Internet ,interactivitat total, neix una tecnologia híbrida TDT que per aportar aquests valor afegit necessita d’Internet. (la interacció de la TDT serà virtual i mitjançant Internet) .
Doncs, perquè no apostar directament per desenvolupar amb rigor i garanties de qualitat per la Tv IP.
Però el problema que volia reflectir no es aquest; és el que fa referència a que ara el concessionaris locals es troben que no disposen dels continguts per emetre en els multiplex. Els continguts àudiovisuals son cars i els que es disposen, no son suficients.
Les aportacions de continguts d’ens públics, a low-cost, (o cost polític) constitueixen un servei necessari, per la mancança que he esmentat, però val al pena preguntar-se si seria bo informativament que les TDTs locals sols emetessis continguts produïts per una Institució pública que esta governada per un partit polític.
La Tv local ha d’ésser eminentment participativa i la tecnologia estructurada sobre IP ho permet. Per altre banda els Consorcis que s’han muntat per desenvolupar la TDTL sons ens destinats a fer funcionar una tecnologia i no per crear sistemes d’innovació en comunicació que abastin un espectre més ampli d’allò que s’anomena proximitat.
Allò que s’anomena proximitat: Aglutina tot el que aportin valor innovador comunicacional al teixit social, als ciutadans, als comerços, als espais públics.
Abasta molts aspectes, vull destacar-ne un que no s’ha tingut en compte i es el que els americans anomenen la Tv fora de casa (Tv away) i que permet explorar espais on les productores locals no competeixin amb les grans cadenes de TV.
Es tracte doncs d’explorar i integrar tot això en una oferta de valor pel teixit social de proximitat concretament el comarcal a casa nostra.
Ítems que cal explorar i integrar pels ens de TDT local:
Comunicació i màrqueting de proximitat - Publicitat dinàmica i màrqueting multimèdia i sistemes de comunicació audiovisual, digital signage, per a telèfons mòbils, PDA, MP3, MP4, portàtils, pantalles, TV, aparadors, street màrqueting, videoprojectors, projectors en línia de continguts digitals (Video , Imatge, So, MP3, Animacions, Jocs, Aplicacions interactives ...) per Internet, bluetooth, wifi, vídeo per a empreses, comerços, convencions, congressos, fires, estands, zones sense fils, punts de venda i consum, franquícies, transports públics, entitats públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada